dijous, 16 de juny del 2016

Sedona

Ep! que en aquest càmping hi ha lladres!! hem deixat una estona els plats a fora perquè s'assequin i quan ens n'hem adonat hem vist a l'esquirol de la foto amb el cap a dins l'olla. Aquí veiem animals constantment. És un luxe!! 

Al cap d'una hora de cotxe, hem arribat a Sedona. Diuen que una deessa va crear el Grand Canyon, però que aquesta Deessa viu a Sedona. Perquè és un lloc preciós. I tenen raó!! és preciós. 


Hem anat al punt d'informació turística, aquí n'hi ha per tot arreu i sempre ens donen molt bona informació. Ens han recomanat uns quants llocs per observar la immensitat de les roques vermelles que envolten el poble. 
Hem anat al primer punt i hem decidit no fer el primer caminet perquè bàsicament seguia pel costat de la carretera i hi feia moltíssima calor. 


Però en el segon lloc que hem parat hem vist que hi havia gent pujant per la muntanya de la foto anterior i ens hi hem aventurat (tot i que la calor era força gran i les ombres eren escasses). 


Hi havia dos camins marcats per pujar a la muntanya, hem vist que tothom anava pel de la dreta. Però a la Queralt li ha fet gràcia anar pel de l'esquerra. I com no... ens hem complicat la vida!! Era una mica exposat (sobretot pel fet que anem amb nenes) i complicat. El camí feia tota la volta a la muntanya. Hem passat calor, hem caminat, hem escalat, la Queralt s'ha caigut i evidentment ha estat a sobre d'un cactus i finalment l'Abril s'ha adormit a la motxilleta. Però sobretot sobretot ens ho hem passat molt bé i hem gaudit de les vistes! 

També hem vist sargantanes! Per sort, han estat els animals més grans que hem vist. Ens han avisat tantes vegades de les serps de cascavell que sembla que les haguem de veure a sota de cada pedra. 

I quan ja semblava que anàvem de baixada perquè ja havíem completat la volta... La Queralt i jo hem decidit que no en teníem prou! que no volíem marxar sense escalar una mica la muntanya! I així ho hem fet. L'Ignasi ha baixat amb l'Abril que estava ben adormida a la motxilla i no volíem que li toqués més el sol i nosaltres hem tirat cap amunt!


Després de la calorada que hem passat a la nostra excursió hem decidit veure la resta des del cotxe amb la comoditat de l'aire condicionat.

 

I cap el càmping hi falta gent! Una mica menys d'una hora i ja hi hem arribat.
Les nenes i l'Ignasi han anat a les activitats que fan al càmping per la canalla i jo he aprofitat per escapar-me a córrer una mica. Hi ha un turó just al darrere del càmping, des que vam arribar que teníem ganes de pujar-hi. L'Ignasi hi va pujar abans d'ahir i avui m'ha tocat a mi! Als dos ens ha recordat molt la Trona! Amb la petita diferència que aquí constantment anem escoltant els sorolls del bosc per si de cas algun animal ens vol fer companyia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada