2 de juny Transició Yellowstone-Grand Teton

Dia de transició, avui toca moure la caravana de West Yellowstone cap a un campground de dins del parc de Grand Teton. Aquí no es pot reservar, així que ens hem d’espavilar si no volem quedar-nos sense lloc al càmping.

Hem tardat quasi 2 hores a preparar-ho tot abans de marxar, no entenc com pot ser que anem sempre tant lents! Entre dutxar-nos (al campground no hi ha dutxes), recollir i rentar 4 coses...

Enganxem la caravana al cotxe i comencem el viatge (avui es preveu d’una mica més de 2 hores). Entrem a Yellowstone i quan no portem més de 2 milles un cotxe ens avança fent imprudències i ens fa senyals amb el braç perquè ens aturem al costat. Ai mare.... què deu haver passat.... Surt la noia que anava de copilot i ve cap el nostre cotxe, amb cara de preocupació ens diu que em perdut la vàlvula del tub del desaigua de la caravana i que anem perdent.

I  jo que li dic: Anem perdent aigua?

I ella que em respon: De fet, cada cop que gireu a la dreta aneu perdent caca!

I l’Ignasi: Què diu que perdem?

I jo: Caca!!!!

Li agraïm la informació, arreglem el problema ràpidament i ens agafa un atac de riure només d’imaginar-nos com la caravana va perdent caca i va a parar al parabrisa del cotxe del darrere. Riem tant que fins i tot la Queralt ens renya perquè diu que no la deixem concentrar per pintar el seu dibuix.

Admirem per última vegada la bellesa de Yellowstone i ens endinsem cap a Grand Teton. 

Arribem al campground i tenim la sort d'aconseguir l'última parcel·la amb electricitat. Tot i que trobem que el càmping és força car pel que és (suposo que paguem pel fet d'estar dins del parc).

Avui dediquem el dia a les nenes. Hem anat a passejar pel voltant del llac, a tirar pedres al riu i fer espectacles a l'amfiteatre dels ràngers. 

Quan hem arribat al càmping hem buscat pinyes, troncs i branquillons per poder encendre un bon foc. Hem sopat i hem fet una bona foguera. Ens ho hem passat pipa buscant branquillons i escorça perquè no s'apagués el foc.

I quina sorpresa hem tingut quan hem descobert que a una caravana del costat hi ha una nena de la classe de la Queralt. Quina casualitat! Han pogut jugar juntes una bona estona fins a l’hora d’anar a dormir.

 PD: Tots aquests dies que hem viatjat amb la caravana només hi ha fet caca una vegada l’Abril... de qui deu ser tota la caca que perdíem mentre viatjàvem????  J JJ