Ja estem preparats per encarar una de les tirades que ens fa més mandra, per la calor i la distància. Enganxem la caravana, preparem el GPS i comença l'aventura de nou. Hem sortit una mica massa tard perquè hem deixat que les nenes juguessin una estona al parc i ho hem pagat passant calor des de primera hora del viatge.
A mesura que ens anem acostant a Phoenix, cada cop tenim més i més calor però els cactus ens sorprenen i distreuen gratament. Mai havíem vist cactus tant grans com aquests.
Passem calor, molta calor, però les nenes es distreuen i es porten molt i molt bé. Juguen amb les nines, pinten, fan feina i miren una mica els Croods. En una àrea de servei on hem parat ens hem remullat en una font i suposo que fèiem tanta pena que una senyora ens ha donat una ampolla d'aigua fresca perquè ens la poguéssim tirar per sobre! :-)
Parem en els dos possibles pobles que volíem dormir, però no ho veiem clar. No ens agrada la gent que hi veiem. I decidim anar tirant a veure a on dormim. Per aquesta nit no tenim res reservat perquè no teníem clar quanta estona podríem tirar. I se'ns fa de nit.
Les nenes ja han sopat i ens comencem a posar una mica nerviosos perquè no veiem gens clar a on podrem dormir. Ja hem descartat l'opció d'anar a un càmping perquè normalment ja estan tancats tant tard. Veiem que a un poble que es diu Brawley hi ha un Walmart on hi està permès dormir. No és que sigui un lloc ideal per passar-hi una nit, però decidim anar cap allà. Quan ja tenim coll avall que passarem la nit en el pàrking d'un supermercat veiem un mirador de les dunes. Ens arrisquem (perquè no sabem si a dalt podrem fer-hi mitja volta amb la caravana ni si hi trobarem sorra i ens hi quedarem encallats) i pugem a veure si hi podem dormir. L'hem clavat!! És un lloc màgic, al costat de les dunes i s'hi pot acampar sense problemes sense pagar res. Fins i tot té lavabos!
I com no podia ser... hem jugat a fer fotos amb la càmera de nit:
Al matí quan les nenes s'han llevat (abans de les 7 perquè hi feia moltíssima calor) han al·lucinat! Hem jugat a enfilar-nos per les dunes i baixar-les corrent! Ha estat molt divertit. Però poqueta estona que allò era un forn!
Deixem les dunes endarrere i fem parada obligada al Walmart a comprar pa per esmorzar i glaçons pel dia que ens espera. I l'Abril i jo ens estrenem a fer pit a un lloc nou!!
El millor estava per arribar... Comencem un port de muntanya on el primer que llegim és que recomanen que s'apaguin els aires condicionats dels cotxes perquè no se sobreescalfin. Cada 200-300 metres hi ha espais per parar amb dipòsits d'aigua per refredar el radiador del cotxe. I.... evidentment.... nosaltres hem hagut de parar cada mig km durant tota la pujada. L'aire de fora estava bullint, l'aire de dins el cotxe també perquè tenim la calefacció posada per refredar el motor. Però ens ho hem pres amb tota l'alegria que ha estat possible. Hem donat glaçons a les nenes per jugar i han estat distretes tooootaaa l'estona que hem tardat a pujar els quasi bé 1500 metres de desnivell en aquell infern de pujada. Reconforta saber que no érem els únics que havíem de parar. Fins i tot la policia ha parat a preguntar-nos si tot anava bé. Es veu que és molt habitual.
Finalment hem arribat al cim i després ja no hem tingut més problemes d'escalfament del motor. Al canviar de vessant de la muntanya, l'aire s'ha tornat més fresc i ja tot ha estat baixada. Quin descans! Per fi hem arribat a San Diego!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada