Primer dia a Yosemite, a veure què ens espera avui. Agafem el cotxe i una horeta de camí fins a Yosemite Valley, on des d'allà surten infinits trails per anar a pujar les increïbles parets de roques que s'aixequen als nostres peus, cascades ben altres i altres indrets poc concorreguts.
Ens sorprèn a l'arribar la quantitat de gent
que hi ha i tot el que hi tenen muntat de cara al turisme. Pel nostre
gust, un pèl massa, com ho tenien a Grand Canyon y Sequoia, hi ha uns
“shuttle” busos que et porten arreu de la vall. Els camins dels llocs més
visitats estan asfaltats i sense graons, accessible per a tothom.
Si es vol
tranquil·litat, s'ha d'anar allà on no hi ha asfalt. És allà on no hi passa
gairebé ningú. Els busos de xinesos no hi paren i als americans no els hi agrada
gaire això de no trepitjar asfalt.
Veiem el Half Dome, una muntanya de pedra
trencada per la meitat, però quan dic muntanya, és literalment una muntanya, no
una roca gran!
Dinem i decidim fer una volteta caminant, però
la quantitat de gent que hi ha per veure una cascada ens fa marxar ben de pressa.
El lloc és preciós però marxem una mica
decebuts de tanta gent que hi ha, així que agafem el cotxe amb l'esperança de
poder anar a veure El Capitan, l'emblemàtica paret d'escalada de 1.000 metres
de granit.
I sí, com que el camí no era asfaltat, només
ens hem trobat 6 persones i hem pogut gaudir de les vistes i agafar torticolis
al coll de tant mirar amunt.
Agafem forces menjant una mica, tocant la roca
i tornem cap al càmping, que demà, l’Abril, farà 3 anyets.
Bona nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada