Comencem el dia un pèl més tard del que voldríem preparant dinars i batallant amb les dents, pipís, samarretes, ... Ho paguem fent una cua força llarga per entrar al parc.
El primer que ens sorprèn és el desnivell del parc. Comencem a 500 metres i hem de pujar fins als 2000. Sort que no arrosseguem la caravana, sinó no ho expliquem!
Comencem a pujar i pujar fins que de cop i volta entrem al Giant Forest, on tot comencen a ser arbres gran, enormes! No trobem lloc per parar de tanta gent i tants pocs llocs per fer-ho, però hauríem parat a veure cada arbre. Així doncs tirem tirem fins arribar al General Sherman, l'arbre més gran (en volum) del món.
Seguim la carretera direcció el Grant Tree, la sequoia més alta.
A tot arreu on anem, hi ha força gent, però entre en Sherman i el Grant Tree, hem pogut parar a un lloc menys concorregut i entrar més en contacte amb aquests meravellosos arbres. Ha estat aquí quan, tocant-los i abraçant-los hem gaudit d'ells, els hem picat i semblava una soca buida, els hem olorat, mirat de d'alt a abaix i passat per dins seu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada