Yosemite View road.

El segon dia al parc de Yosemite ens ha portat una gran sorpresa i una gran desil·lusió.

La sopresa agradable ha estat que la carretera nord és molt maca; hem disfrutat de les vistes, de l'aire fresquet i de la tranquil·litat. En un mirador, un guarda ens ha dit que es podia pujar al Half Dome i hem vist de molt lluny com la gent s'enfilava per una paret de 45 graus d’inclinació fent servir uns cables i uns petits taulells de fusta per pujar-hi fins dalt. 

La desil·lusió ha vingut, quan buscant el trail (8 milles de pujada i 8 de baixada des de la vall) per on l’Ignasi hi volia anar l’endemà ben d’hora ben d’hora, resulta que cal demanar permís, el qual és donat per loteria, doncs no deixen que pugin més de 300 persones al dia. Així doncs, ens hem quedat amb moooltes ganes de pujar-hi.

Així doncs hem dinat i cap al gorg que fa calor! Descansem que demà toca anar cap a San Francisco, esperem que no sigui com Los Angeles.

Aniversari de l'Abril

Avui és l'aniversari de l'Abril i per celebrar-ho, hem passat el dia tranquilets. Hem anat a dinar a l'Applebee’s, hem anat a veure Finding Dori al cinema i hem bufat les espelmes tots junts a un boníssim pastís de xocolata!

Que gran que s'està fent la petita Abril. T'estimo cuca!

 

Bona nit

Yosemite Valley

Primer dia a Yosemite, a veure què ens espera avui. Agafem el cotxe i una horeta de camí fins a Yosemite Valley, on des d'allà surten infinits trails per anar a pujar les increïbles parets de roques que s'aixequen als nostres peus, cascades ben altres i altres indrets poc concorreguts.

Ens sorprèn a l'arribar la quantitat de gent que hi ha i tot el que hi tenen muntat de cara al turisme. Pel nostre gust, un pèl massa, com ho tenien a Grand Canyon y Sequoia, hi ha uns “shuttle” busos que et porten arreu de la vall. Els camins dels llocs més visitats estan asfaltats i sense graons, accessible per a tothom. 

Si es vol tranquil·litat, s'ha d'anar allà on no hi ha asfalt. És allà on no hi passa gairebé ningú. Els busos de xinesos no hi paren i als americans no els hi agrada gaire això de no trepitjar asfalt.

Veiem el Half Dome, una muntanya de pedra trencada per la meitat, però quan dic muntanya, és literalment una muntanya, no una roca gran!

Dinem i decidim fer una volteta caminant, però la quantitat de gent que hi ha per veure una cascada ens fa marxar ben de pressa.

El lloc és preciós però marxem una mica decebuts de tanta gent que hi ha, així que agafem el cotxe amb l'esperança de poder anar a veure El Capitan, l'emblemàtica paret d'escalada de 1.000 metres de granit.

I sí, com que el camí no era asfaltat, només ens hem trobat 6 persones i hem pogut gaudir de les vistes i agafar torticolis al coll de tant mirar amunt.

Agafem forces menjant una mica, tocant la roca i tornem cap al càmping, que demà, l’Abril, farà 3 anyets.

Bona nit

4 de juliol - Dia de la Independència... dels EEUU

El diumenge 3 hem estat tot el dia al càmping, agafant forces a la piscina i descansant de tant de cotxe. Com que és la vigília del 4 de juliol, dia de la Independència dels EEUU, a la tarda vespre hem anat a una celebració que feien a Woodlake (el poble del costat) hi hem estat una estona jugant a jocs per la canalla, inflables, i altres jocs que els hi ha fet gràcia. I com no, el típic pintat de la cara amb els colors de la bandera americana.

Un cop sopats, ha començat la performance. Un seguit de gent donant gràcies a tots els seus avantpassats, a la constitució, ... Ens hem aixecat un parell de vegades: per l'himne i quan llegien un tros de la constitució.  Finalment, un cop acabat, ha arribat el millor, el piromusical a l'americana, més de 30 minuts de foc i música, ha estat molt xulo. 

I d’aquí cap al llit que l’endemà toca anar cap a Yosemite.

Doncs sí, ja som a 4 de juliol, ningú per la carretera, només un Dodge vermell remolcant una vella caravana, direcció Groveland (30 minuts de l’entrada nord oest de Yosemite). El trajecte és curt, però el tram final es fa llarg, doncs és una pujada que Déu ni do i parem unes quantes vegades a refredar al motor. 

Finalment arribem, acampem i marxem pitant a uns gorgs que ens han recomanat. La veritat és que ens ho hem passat molt bé, tot i la quantitat de gent que hi havia. L’Ignasi, després de molt pensar-s'ho ha saltat des de dalt de la cascada.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, el 4 de juliol ja s'ha fos.