Yellowstone

Fa 8 anys va quedar pendent visitar Yellowstone amb l'avi Frede. Durant Setmana Santa el parc està tancat perquè encara hi ha neu i les carreteres no estan transitables. I aquesta vegada tant sí com no, hi havíem d'anar! 

El primer dia va començar mig mig amb el lloguer del cotxe. Només jo podia conduir, si ell volia ser conductor també s'havia d'afegir uns $100 al lloguer. Només estava permès afegir un 2n conductor si aquest era el teu marit... coses de mormolàndia.... 

Així doncs, després de treballar l'últim dia a l'escola i acomiadar a tots els companys i companyes... carretera i manta! La primera nit la passem a Ogden, a casa la Mar. Així no hem de fer un trajecte tan llarg. Hi hem estat molt bé a casa seva, ens ha deixat els llits preparats i ha estat el primer record del fred que hi vam passar. Quina diferència de temperatura entre el sud i el nord de Utah. 

Ens llevem d'hora, anem a buscar cafè per l'avi i xocolata per les nenes i seguim enfilant cap el nord. Unes 5 hores més de cotxe fins arribar a West Yellowstone. El motel està força bé. La nostra habitació està separada i hi ha dues petites habitacions, amb 2 llits dobles a cada habitació. Aprofitem per a fer una volta pel poble i anar a l'oficina turística. També hem visitat el parc de recuperació d'animals on hi ha ossos, llops, àguiles, esquirols, ... Ha estat xulo veure ossos de tant a prop. Els que tenen allà no poden ser tornats a la natura, ja que, segons ens van explicar, són ossos que s'acosten a les persones per buscar menjar. I això pot acabar essent perillós. I... parlant d'ossos... també hem aprofitat per comprar l'esprai d'ossos per anar al parc més protegits. Esperem no necessitar-lo! 

Cada matí ens llevem ben d'hora, més que res perquè n'hi ha un que s'està jet legant a sobre i no ens deixa dormir!! I entrem cap al parc. Ha estat quan ens  adonem que és el cap de setmana de Memorial Day i ens trobarem a molts turistes com nosaltres. I això vol dir, molt de trànsit! Ràpidament, aprenem que quan trobem un embús a la carretera és perquè probablement hi ha un animal creuant-la o algun cotxe ha vist un animal salvatge a prop i ha parat a observar-lo. Això provoca cues quilomètriques, però quan és el nostre torn de veure l'os, el bisó o el cérvol que és al costat de la carretera, ens oblidem ràpidament del temps perdut i gaudim de veure els animals salvatges en llibertat.

 

També hem aprofitat per veure geysers i basins. El més impressionant són els colors, les olors, la perillositat de tot plegat. Sembla que no pugui ser real. 

                                   

 

És un parc immens, amb mil racons per descobrir. I si s'hi va amb més temps, hores per dedicar a buscar animals. Per mi, un dels parcs més màgics. Amb un contrast de colors preciós i molts animals salvatges que fan que l'aventura sigui més divertida.