Grand Canyon

 Igual que va passar amb Yellowstone, Grand Canyon havia quedat pendent, ja que fa 8 anys també estava tancat per la neu. 

Així, després d'estar 24 hores a St George, hem tornat a buscar un cotxe de lloguer. Un altre cop amb un inici una mica accidentat. En aquesta empresa l'avi sí que pot conduir el cotxe. Però quan ens han ensenyat el cotxe que ens tocava ens hem quedat una mica bocabadats perquè era més petit del que ens pensàvem... Així que en aquesta ocasió sí que hem pagat l'extra per tenir un cotxe més gran, i quin encert! 

Tornem cap a fer quilòmetres per la carretera. Després de les més de 10 hores per tornar de Yellowstone l'Abril ja ens rondina dient que ella es posa nerviosa al cotxe. Normal, pobreta! Tantes hores al cotxe són dures per a tothom. 

Aquesta vegada el paisatge cap a Arizona és molt diferent del que vam veure per anar cap a Montana. Quan vam anar direcció al Nord cada vegada veiem més i més verd. En canvi, aquí veiem cada vegada més i més vermell. Tot més desèrtic i amb pocs arbres. Tot i això, estem a més alçada que St George. 

La primera tarda hem anat a visitar el poble de Williams. Està a mitja hora lluny del nostre motel. Ja que no hi ha serveis propers al nostre motel. És una ciutat turística típica de l'Oest, amb espectacles de cowboys inclosos. 

 

                         

El Grand Canyon és espectacular. Fem una petita excursió resseguint el límit de la vora del Grand Canyon. La calor apreta i l'Abril, com que va amb tirants, s'ha acabat socarrimant les espatlles (tot i la crema solar). Però les vistes valen la pena. És indescriptible la immensitat. Les fotos no fan justícia del paisatge. Té una profunditat tant gran! 

   

En aquest parc les nenes han omplert el llibret per aconseguir el reconeixement de Ranger Junior. Està molt bé perquè les motiva a buscar més informació sobre el que poden veure al parc i obrir més els ulls per observar el seu voltant. 

Ara que les nenes són més grans hem caminat un tros del Bright Angel Trail. És un recorregut que va des de dalt del Grand Canyon (on érem nosaltres) fins a baix el riu. Més de 1000 metres de desnivell. Pots baixar tant com vulguis, però sempre tenint a la ment que després tocarà pujar. Hi ha molts cartells avisant de la perillositat del camí. Cada any s'han de rescatar turistes que baixen amb la fresca del matí i més tard no són capaços de tornar a pujar. 

   

En aquest parc també hi ha racons bonics on pots dinar tranquil·lament sense haver-te de preocupar dels ossos. 

L'última nit al parc hem anat a una xerrada sobre estrelles i constel·lacions. Hem escoltat a una noia d'una tribu índia que té un màster relacionat amb les constel·lacions i les històries tribals que les expliquen, ha estat molt interessant escoltar-la. Després hem pogut observar les estrelles de ben a prop amb més de 50 telescopis que tenien preparats. Ha estat màgic. 

Yellowstone

Fa 8 anys va quedar pendent visitar Yellowstone amb l'avi Frede. Durant Setmana Santa el parc està tancat perquè encara hi ha neu i les carreteres no estan transitables. I aquesta vegada tant sí com no, hi havíem d'anar! 

El primer dia va començar mig mig amb el lloguer del cotxe. Només jo podia conduir, si ell volia ser conductor també s'havia d'afegir uns $100 al lloguer. Només estava permès afegir un 2n conductor si aquest era el teu marit... coses de mormolàndia.... 

Així doncs, després de treballar l'últim dia a l'escola i acomiadar a tots els companys i companyes... carretera i manta! La primera nit la passem a Ogden, a casa la Mar. Així no hem de fer un trajecte tan llarg. Hi hem estat molt bé a casa seva, ens ha deixat els llits preparats i ha estat el primer record del fred que hi vam passar. Quina diferència de temperatura entre el sud i el nord de Utah. 

Ens llevem d'hora, anem a buscar cafè per l'avi i xocolata per les nenes i seguim enfilant cap el nord. Unes 5 hores més de cotxe fins arribar a West Yellowstone. El motel està força bé. La nostra habitació està separada i hi ha dues petites habitacions, amb 2 llits dobles a cada habitació. Aprofitem per a fer una volta pel poble i anar a l'oficina turística. També hem visitat el parc de recuperació d'animals on hi ha ossos, llops, àguiles, esquirols, ... Ha estat xulo veure ossos de tant a prop. Els que tenen allà no poden ser tornats a la natura, ja que, segons ens van explicar, són ossos que s'acosten a les persones per buscar menjar. I això pot acabar essent perillós. I... parlant d'ossos... també hem aprofitat per comprar l'esprai d'ossos per anar al parc més protegits. Esperem no necessitar-lo! 

Cada matí ens llevem ben d'hora, més que res perquè n'hi ha un que s'està jet legant a sobre i no ens deixa dormir!! I entrem cap al parc. Ha estat quan ens  adonem que és el cap de setmana de Memorial Day i ens trobarem a molts turistes com nosaltres. I això vol dir, molt de trànsit! Ràpidament, aprenem que quan trobem un embús a la carretera és perquè probablement hi ha un animal creuant-la o algun cotxe ha vist un animal salvatge a prop i ha parat a observar-lo. Això provoca cues quilomètriques, però quan és el nostre torn de veure l'os, el bisó o el cérvol que és al costat de la carretera, ens oblidem ràpidament del temps perdut i gaudim de veure els animals salvatges en llibertat.

 

També hem aprofitat per veure geysers i basins. El més impressionant són els colors, les olors, la perillositat de tot plegat. Sembla que no pugui ser real. 

                                   

 

És un parc immens, amb mil racons per descobrir. I si s'hi va amb més temps, hores per dedicar a buscar animals. Per mi, un dels parcs més màgics. Amb un contrast de colors preciós i molts animals salvatges que fan que l'aventura sigui més divertida.