I bé, després de donar-hi voltes i esperar el moment perfecte, hem arribat a la conclusió que quan es vol tirar endavant un projecte no s'hi val a esperar el moment ideal. Així doncs, hem decidit tornar cap a Utah de nou. Aquesta vegada amb la tranquil·litat de saber on anem i com funciona això de les Amèriques.
El dia 26 de juliol, ben d'hora al matí hem sortit de la Garriga acompanyats de l'avi Frede i la Tina. I a les 9:40 ja érem enlairant-nos direcció Philadelphia. Han estat 8 hores i mitja d'avió que han passat prou de pressa!
A Philadelphia, a part de congelar-nos a l'aeroport, hi hem passat 3 hores. Movent maletes i aprofitant per dinar. I cap al següent avió, direcció Las Vegas!
El vol de Las Vegas (5 hores) ha estat més distret. Les nenes i jo estàvem juntes cap a la meitat de l'avió, l'Abril s'ha adormit a sobre meu. He aprofitat per veure la peli Avatar. Sorprenentment, no se m'ha fet llarga! Suposo que quan no hi ha pràcticament res més a fer, una peli de més de 3 hores entra millor. Després de la peli, m'he hagut d'aixecar i quan he volgut tornar al meu lloc, l'Abril s'hi havia estirat i he hagut de seure als seients del costat. A la finestra hi havia assegut un noi, ple de tatuatges (a excepció de la cara, gairebé a tot arreu, cap i coll inclòs). Als seients del seu costat no hi havia ningú, curiós perquè tot l'avió anava ple. Abans de seure allà ja havia observat que aquell noi semblava que tingués por a volar, s'ha passat quasi tota l'estona agafat del recolzabraç i mirant per la finestra, sense dormir ni un minut. Quan m'he assegut al seu costat, molt amablement, m'ha ofert ametlles que acabava de comprar per un ull de la cara. I a partir d'aquí ha començat una conversa força interessant. Que resumida vindria a ser: en Jason acabava de sortir de la presó després de ser-hi durant 8 anys, no era la seva primera vegada, però m'ha jurat que era la seva última (això ja no ho podré saber mai). Ell sospitava que no hi havia ningú assegut al seu costat perquè sortia de la presó. Anava a Las Vegas a treballar i veure la seva filla de 9 anys (no l'havia vista des que va entrar a la presó). La veritat és que hem tingut una conversa distreta i no, no li he preguntat per què havia anat a la presó. Tot i que la curiositat m'estava consumint per dins! Ha estat la primera vegada que he parlat amb un exconvicte.
Finalment hem arribat a Las Vegas. Molt cansades i esgotades. Hem recuperat maletes, fet un mos i cap a fora a esperar el Shuttle que ens havia de portar fins a St George. L'espera s'ha fet molt llarga, ens hem desfet! Teníem sensació de dolor als ulls i a la boca. Com estar dins d'una sauna seca.
